Home » Espai Zero » 21/11/20

21/11/20

232.- La relació entre germans és molt especial. Es construeix des del moment en què arriba un nou integrant a la família. Es crea un vincle molt especial i únic que es comparteix en molts moments de la nostra vida: alegries, tristors, jocs, èxits, etc.

Però hi ha també una altra relació que pot ser única i meravellosa, especialment si es cuida des de la infància. És el cas del vincle que es viu amb els cosins, com el que jo vaig viure amb el meu cosí Jaume, que mira per on avui fa 60 anys i m’ha fet tornar enrere per recordar tots aquells anys de jovenets que tant vàrem gaudir junts.

Vull començar explicant una mica la meva experiència.

La meva mare era la gran de quatre germanes: María, Montse, Paqui (epd) i Contxi (epd). “Les Bordonau”.

Jo vaig ser l’últim en arribar a la família pel costat matern i per part de la meva mare el cosí més proper que tinc és el Jaume, fill de la tieta Montse i el tiet Jaume.

Tinc més cosins per part materna: Toni, Jordi i Montse, però amb el Jaume ens portem poc més d’un any, i la poca diferència d’edat va fer que tinguéssim molt en comú, a més de que va ser el meu primer amic i còmplice, amb el que vaig compartir les primeres entremaliadures i aventures. A mesura que vam fer anys es va despertar entre nosaltres una complicitat especial.

Amb el Jaume vam aprendre a relacionar-nos més enllà de les fronteres de la nostra llar, més enllà de les normes diàries i de les dificultats quotidianes, allunyant-nos fins i tot de la realitat per submergir-nos en un món de somni que ens feia volar a llocs plens de fantasia i diversió. Els secrets compartits van fer d'aquestes estones de la nostra infantesa una cosa memorable.

A Barcelona vivíem a prop (Les Rambles), anàvem a la mateixa escola (La Salle Condal), compartíem caps de setmana a La Floresta i sobretot, vàrem gaudir junts a Calafat les nostres primeres experiències amoroses. Records que perduraran per tota la vida.

Som conscients que la distància física no pot amb un sentiment i podem donar-nos suport i acudir els uns als altres sense dubtar-ho, però el temps passa volant i mira per on has arribat als 60 anys.

Sabem que hi som encara que no ens veiem, i avui no volia deixar l’oportunitat de felicitar-te i recordar una mica d’on venim i tots aquells temps que, segurament, no sé si van ser millors, però sí diferents i inoblidables.

Jaume, que per molts bons anys puguis celebrar-ho amb el teus.

Moltes felicitats!!!

Víctor i Mercè

21/11/20 - bonaigua - trial