47.- He rebut resposta al meu missatge. Un missatge que vaig dirigir fa pocs dies a qui pensava, equivocadament, que era amic meu, responsable del disseny i maquetació d’un LLIBRE de TRIAL que vaig escriure ja fa molt de temps i del que, després de més de 4 anys d’haver avançat el pagament, encara no he vist maquetat i només he rebut excuses i mentides.
Era un missatge més de reclamació, dels molts que li he enviat durant aquests anys, per NO haver dissenyat, editat i imprès 500 exemplars.
Com és més que probable que ningú entendrà la forma de “filosofar” d'aquest personatge, únicament vull reproduir públicament la seva cínica resposta al meu missatge que, com podeu suposar, no era amable:
Hola, Victor: Content de saber de tu, ¿tot bé?
El missatge de l’ "amic" en qüestió, intercanviat via e-mail, m'obliga a donar compte de la meva posició davant el tema i a no contestar-li.
Per què?
En primer lloc perquè potser, en calent, podria dir algunes coses de les quals després em penediria; a més, no és bo parlar si no estàs calmat, però sobre tot perquè crec que he superat l'antic sentiment de "lluita" que fa temps em va portar a desafortunats antagonismes amb diversos pilots practicants del mateix esport que jo. Aquestes discussions que van produir cicatrius, afortunadament, amb el temps, han anat sanant.
En un altre ordre de coses, vull assenyalar expressament la vàlua com a dissenyador d’aquesta persona, que sempre ha sabut enfrontar-se a la dificultat de plasmar en un paper en blanc totes les seves idees i dissenys, amb molt bons resultats. Pel que fa al respecte, tant personal com professional que li tenia, això, molt al meu pesar, ho he de posar en entredit.
És per això que el seu comentari referit a l'edició del llibre de trial "ZERO" està tan fora de lloc, que quan el vaig llegir, només vaig sentir ràbia. Ràbia i una tristesa profunda, reprimida, guardada d'anys amb un dolor acumulat de diverses situacions viscudes, moltes coses callades i no expressades.
En fi, evidentment no va tenir un dia inspirat i en conseqüència se’m va plantejar una qüestió. Contestar a tan clara provocació o simplement oblidar, una vegada més, el fet per falta de comprensió?
Tenint en compte que conec perfectament la meva capacitat de convertir les paraules en “ganivets” quan sé que tinc raó, vaig considerar excessivament fàcil posar, en un tres i no res, el prestigi professional d'un home que admirava, a l’alçada del betum. D'altra banda, això suposava iniciar de nou l'hostilitat i la confrontació.
I en nom d'aquestes consideracions, he decidit no contestar-li directament, ni emprendre accions legals, però sí que necessito publicar aquest escrit, perquè ja porto masses anys suportant la irresponsabilitat d’aquest “senyor”. Esperaré a veure si “reacciona” o si em dona una resposta més “convincent”, o si em sorprèn amb l’edició d’algun exemplar del llibre, però ja avanço que tinc un glossari de respostes seves documentades, totes elles falses, doncs no ha complert res del que em deia.
Víctor
