442.- Ja ho diuen que el destí és un poder sobrenatural de la vida per arribar a un fi no escollit, però sempre he cregut en el destí i més en aquest cas.
Cap a principis del 1987, vam traslladar el negoci familiar a les actuals instal·lacions de L’Hospitalet i, com en tots els trasllats, un cop posat tot a lloc, sempre falten petits detalls necessaris per desenvolupar la feina.
Em faltaven unes prestatgeries i al mateix carrer hi havia una fusteria a la que em vaig acostar. Em va atendre un senyor no gaire alt, amb ulleres i degudament uniformat de fuster, però ves per on, en un racó i sota una manta s’entreveia el que semblava una moto de Trial i al preguntar-li per ella em diu... és del meu fill Joan.
Sense saber-ho, allà va començar una amistat que, 37 anys després, encara continua, i ara que celebra el seu 70 aniversari us voldria explicar per què en Joan Rodríguez s’ha convertit en un dels meus millors amics.
El perquè és molt fàcil... perquè la nostra confiança i connexió estan en un altre nivell en comparació amb altres amistats, i això que tenim algunes posicions envers la vida molt distants.
En Joan ha passat per èpoques complicades, però sempre ens hem fet costat i ens ho hem explicat absolutament tot. Hi ha coses molt nostres que només les sabem ell i jo. Pot estar satisfet perquè els que estem al seu voltant ens sentim afortunats. Extravertit com el que més, sempre ha estat un bon conseller i puc assegurar que, tot i tenir un germà de la mateixa edat que ell (7 anys més gran), sempre l’he considerat com un segon germà.
És cert que ens va unir el Trial, tot i que ell és montesista, jajaja... però sempre hem tingut una relació sana i constructiva, fonamentada en valors com la sinceritat, la comprensió, l'afecte mutu, el respecte, la preocupació per l'altre, la confiança sense límits, la paciència i la capacitat d'escoltar entre d’altres.
Ja sé que no li agrada que li diem "camesseques", però es que de Joan’s hi ha molts, en canvi, de "camesseques", només hi ha un, el meu amic.
Ara fas 70 anys i has canviat la moto de Trial per l’altra passió teva, la guitarra, però per a mi no ha canviat res, segueixes sent l’amic fidel des d’aquell 1987 que els nostres camins es van creuar i, segurament, va ser degut a la força del destí que he comentat al principi.
Joan, que per molts anys puguis seguir complint-ne i els que t’estimem ho puguem celebrar al teu costat.
Moltes felicitats!
