Home » Espai Zero » 16/10/22 Santigosa Clàssic

16/10/22 Santigosa Clàssic

354.- Si voleu saber com es poden trencar uns plans previstos des de feia dies, només teniu que llegir el següent.

Em vaig inscriure amb il·lusió a la 12a edició dels 2 Dies Internacionals Santigosa Clàssic (fins avui havia participat a totes les edicions), que es van celebrar els passats dies 15 i 16 d’octubre i que, amb motiu de la pandèmia, no s’havien organitzat els darrers dos anys. Finalment, la il·lusió se’n va anar en orris per culpa del que semblava un refredat com d’altres que he passat aquest any, ja que vaig haver de plegar quan encara no havia ni començat.

Aquest cop tenia previst anar-hi amb el meu gendre, l’Asier, i vam agafar l’hotel al mateix Sant Joan de les Abadesses.

Ho tenia tot a punt per passar un cap de setmana immillorable gaudint del Trial i els amics, però no va poder ser. El divendres, tot just quan començava a marxar cap a Ripoll, on havia quedat per dinar amb el meu amic Josep Soldevila, em vaig sentir refredat, amb una mica de mocs i mal de coll. És per això que amb el Solde decidim anul·lar la nostra trobada, i em dirigeixo, amb la furgoneta i les motos, directament cap a Sant Joan de les Abadesses on vaig dinar sol. L’Asier va pujar a la tarda amb el seu cotxe.

Conforme anava passant la tarda em trobava pitjor, però això no va ser excusa perquè no entrés la moto al parc tancat i fes les verificacions administratives. La moto ja estava a punt, però jo no.

Al vespre, després de sopar, uns tremolors denotaven que m’estava pujant la febre, quan a mi no em puja mai. No recordo estar a 38 graus des de que anava amb pantaló curt. Vaig passar la nit del lloro, esternudant, tossint i força congestionat, i vaig pensar, en principi, que no sortiria a fer el primer dia i ja veuríem el segon, però un cop esmorzat, el meu cap no estava on havia d’estar i vaig decidir marxar cap a casa.

Amb molta pena, vaig retirar la moto del pàdoc i automàticament em vaig desclassificar. Em sabia molt greu perquè feia un dia radiant i el terreny estava immillorable, però el meu cos no estava per a res més.

L’Asier va sortir a fer les zones i jo, amb el seu cotxe, vaig marxar cap a Barcelona.

A l’arribar a casa, un test positiu va confirmar que no era un refredat qualsevol, era covid. És el primer covid de la família i encara que ha trigat, ja el tenim aquí.

L’Asier, jo pensava que més per “hipocondríac” que no pas per símptomes, va decidir retirar la moto dissabte al vespre del pàdoc i tornar cap a Barcelona. Tampoc es trobava còmode amb la situació ja que vàrem compartir forces estones plegats. Evidentment, es va fer un test a l’arribar a casa i va donar negatiu. Això no obstant, ha continuat tenint símptomes, que han anat a pitjor i avui dilluns el seu test ha estat positiu. Em sap greu perquè penso que li puc haver passat jo, i la veritat és que jo no sé pas on ho he enganxat. Maleït virus!

I fins aquí el meu Trial de Santigosa Clàssic. Ara recuperant-me i agafant forces pel següent Trial de dos dies que, si no es trenca res, serà el Costa Brava.

16/10/22 Santigosa Clàssic - Bonaigua - Trial