246.- Què complicat és escriure quan les llàgrimes no et deixen veure clarament el teclat. Manel Soler ha mort.
Intuïa que aquest any 2021 no seria millor que el 2020, però no han passat ni 20 dies i ja ho tinc confirmat. Se n’ha anat un gran pilot, un gran CAMPIÓ, però sobre tot una gran persona.
Tots hem experimentat pèrdues al llarg de la vida, però la mort d’un ésser estimat produeix una gran tristesa. Per uns instants el món s’atura i em venen a la memòria tots els bons moments viscuts amb ell, amb un dels meus ídols de joventut i, malgrat que la vida continúa i en Manel seguirà viu en el record, ja no estarà físicament entre nosaltres i aquest dolor trigarà a desaparèixer.
No m’extendré en la nostra relació perquè crec que ja va quedar definida en l’última entrevista que li vaig poder fer. La podeu veure en el següent enllaç: Manuel_Soler_Alegre però sí que m’agradaria destacar la seva bona disponibilitat per a tot allò que tingués a veure amb el Trial. Mai va tenir un no per a res i sempre preguntava i animava per afavorir qualsevol esdeveniment relacionat amb el nostre esport.
Jo tenia un somni i el vaig complir, mantenir una relació d’amistat amb ell. Em deixa les seves dedicatòries en pòsters, casc i sobre tot la molt emotiva que em va fer en el llibre ZERO!.
Ell tenia un somni que no podrà complir, primer per la pandèmia i ara per la seva mort, però estic segur que quan passi tota aquesta merda del coronavirus, posarem tota la carn a la graella per poder-lo realitzar, oi Yato?
Estic segur que allà on sigui vetllarà per tots nosaltres i ja deu estar marcant algun trial celestial, però nosaltres, o al menys jo, el trobaré molt a faltar.
Se n’ha anat un dels grans, se n’ha anat un amic.
Manel, descansa en pau!