447.- Som-hi! ja tenim aquí un altre 24 de juny, dia de l’aniversari de l’Aimar.
Un altre any s'ha completat des de que va venir a omplir les nostres vides. El meu nét, el millor regal que la meva filla i el meu gendre van poder fer-me, avui fa 7 anyets.
Tot i que és cert que a aquesta edat comencen a créixer per sí mateixos, també és veritat que adquireixen molta força les relacions que s'estableixen fora de casa. Està prenent consciència que a més dels pares i avis, hi ha altres nens amb els quals s'entén i diverteix. Sent la necessitat d'escollir per sí mateix els amics i és capaç de formar part d'una colla (de gamberretes), amb la qual se sent a gust i juga, però també és cert que, de tant en tant, s'enfada i s'oblida de les bones maneres i això ho anem corregint. És el que té fer-se gran.
Els avis estem per escoltar i carregar-nos de paciència, però de vegades se'ns esgota, també l’energia i el temps i aleshores les coses es poden posar delicades perquè entrarem amb conflicte amb els pares, perquè segurament tindrem estàndards diferents de comportament i disciplina.
Els amics d’aquesta etapa són els mateixos dins i fora de l'escola. Per aquesta raó, és bo convidar-los a casa, fer sortides junts i potenciar la seva amistat, cosa que està fent tota la família.
Llegir és compartir, viure, sentir, meravellar-se i decebre's pel món, trobar la manera de sentir-se bé i fixar la mirada en un destí. Segueix llegint i li segueix agradant molt i això està portant-lo a un món tan satisfactori com desconegut, però ple d’emocions.
Li encanta jugar amb els amics al parc, anar en bicicleta, tots els jocs i esdeveniments que impliquin un desafiament, evidentment compartir moments amb tota la família i amics, ara també un bon menjar i sobretot fer Trial amb les seves motos. Aquest any, per diverses circumstàncies, encara no s’ha estrenat en els trials competitius, però creiem que apunta maneres, tot i tenir present que l’únic que volem és que no passi d’allà on se senti més feliç i content.
Sí que vull deixar plasmat un comentari que va fer mentre erem dins el cotxe viatjant per un dels molts paratges espectaculars que té Catalunya: mama... hauré d’anar al metge. Miri per on miri sols veig llocs per fer zones. Evidentment ens va treu-re un somriure a tota la família perquè tant el seu aita com el seu avi sempre pensem i diem el mateix.
Aquest any també s’ha incorporat a la família la Trufa, una dolça gosseta de pel castany que ens té el cor robat.
L'arribada d'una mascota a casa és un acte de responsabilitat. No és una joguina ni un caprici i s'ha de tractar amb respecte. La Trufa no va arribar amb un llibre d'instruccions i l’Aimar de vegades no pren prou consciència que calen grans dosis de paciència per tractar amb un gos, de tot se n’ha d’apendre. No sé qui li fa més "perrerías" a qui, però entre tots dos hi ha una química especial i veig que tots dos s’estimen com el que més. Quan l’Aimar és a casa, la Trufa sempre li va al darrera.
Em fa emocionar cada vegada que comenta que amb mi està molt a gust i jo no deixo de comentar-li que amb la seva arribada i conforme van passant els anys, la meva vida té un nou significat. Sóc feliç de ser per ell una font més de suport, actuant com a guia, confident i amic.
M’encanta cada vegada que ens acomiadem amb la frase que ja és un "ritual"... "demà més i millor" i crec que estem posant tots els esforços possibles perquè sigui feliç i el dia de demà sigui un bon nano, una bona persona.
Així doncs, que per molts bons anys AIMAR!
Que per molts anys puguem seguir tenint aventures màgiques i emocionants junts.
Ah! i moltes felicitats als pares pel seu vuitè aniversari de noces.
L’avi Víctor.
