17.- Us deixo amb part de l'entrevista que em va fer Pol Planas (Mataró 21/03/1995) per ampliar el treball de recerca que va presentar a la finalització de l'ensenyament obligatori.
1.- Què entens per trial?
En anglès, la paraula trial significa judici, assaig, prova, procés, temptativa, tempteig, aflicció o adversitat. Però també és una modalitat / esport / competició del motor que va néixer a Gran Bretanya. El trial es desenvolupa fora de la carretera i la velocitat no és l'element determinant. Compte sobretot l'habilitat del pilot per superar els obstacles (zones) disseminades al llarg del recorregut (interzones).
2.- Com i quan vas entrar en el món del trial?
Tota la culpa d'aquesta passió per les motos de muntanya i més concretament del trial, ve del meu pare que, sense ser un aficionat d'aquells acèrrims, ens va inculcar als tres germans aquest esport. Tot va començar quan, sobre l'any 1967 (jo tenia 6 anys), va comprar una Montesa Cota 49. Amb el pas dels anys, la Cota 49 de poc servia i com que el meu pare veia que m'ho prenia seriosament , va decidir comprar-me una Montesa Cota 123 de segona mà a Motos Isern i com aquest organitzava cursets / trials, va ser aquí on vaig aprendre a competir en curses.
3.- El món del trial és l’esport que et va cridar l’atenció des de ben petit? Per què?
No va ser ben bé així, els meus inicis van ser en el motocròs i com sempre quedava entre els tres primers, era evident que se’m donava millor el cross que el trial. Aviat va arribar el temps de canviar de moto. Després de molt insistir i com els colors que m'agradaven més eren els de Bultaco, el meu pare va decidir comprar-me una Pursang MK7 125. Això va ser el principi del final de la meva etapa en motocròs ja que el motor no aguantava ni els entrenaments i el meu pare es va afartar de motos, mecànics, reparacions, les meves “emprenyamentes”, el cost de tot plegat i, amb 16 anys, quan ja començava a treballar a l'empresa familiar, em va dir que si volia seguir amb moto, hauria de córrer jo amb les despeses que comportava la mateixa. Com que no m'ho podia permetre, es van acabar les curses i aleshores va ser el moment de començar a pensar en el trial.
4.- Podries explicar-me en què consisteix un trial (la seva normativa bàsica i tot allò que es realitza en aquest)?
En trial, l'itinerari discorre normalment per senders i camins forestals, prou estrets, on s'enclaven diverses zones de poca distància. En aquestes "zones" és on s'han de superar tot tipus d'obstacles (roques, troncs, pedres, rius, pujades empinades, corbes de radi reduït, etc.) Sense posar els peus a terra. En cas de fer-ho, s'incorre en les diverses penalitzacions reglamentades (un peu = un punt, dos peus = dos punts, tres o més vegades peus = tres punts o "varios", detenció de la moto, caiguda = cinc punts o "fiasco", etc.). Els camins d'enllaç de les zones (trialeres) són normalment fàcils, però és norma habitual traçar trams on s'ha de posar a prova la perícia de conducció dels participants.
5.- Per a tu quina és la clau per aprendre a fer trial?
En la base, en el trial infantil. Des dels anys 70 amb les famoses Montesa Cota 25 o Bultaco Chispa, fins a les motos d'avui en dia, els més petits han tingut sempre on poder escollir per fer els seus inicis trialers. Josep Isern va ser un dels impulsors del trial infantil als anys 70 . Els cursets organitzats de trial per a nens eren proves assídues dels calendaris. El 1980 agafa el relleu Ricard Pinet, dedicat bàsicament a l'organització de proves de trial, però més concretament a proves per a nens amb el seu especial "desafiament Mecatecno" , trials i motos concebuts per a nens. D'aquest "desafiament Mecatecno" uns anys més tard sortirien pilots de renom, com ara Adam Raga, David Cobos, etc... A finals dels 90 agafa el relleu la Federació Catalana de Motociclisme (FCM) creant un campionat de Catalunya per a nens i que és vàlid fins els dies d’avui.
6.- Podries descriure’m la posició que s’ha de mantenir sobre la moto al fer trial?
La posició de cada pilot és molt particular i no és decisiva a l’hora de fer un bon resultat. De totes maneres jo destacaria: sempre de peu, cap ben alt amb la mirada posada en el següent obstacle i les cames mig flexionades. En algunes ocasions… tancar els ulls i gas a fondo, jajaja…
7.- Sabem que la manera de córrer un trial actualment no és la mateixa que la de fa uns anys, podries dir-me quines són les principals diferències?
El trial ha canviat molt del de fa uns anys, però no sols a nivell tècnic, si no, i potser el més complicat, a nivell legal. Abans ens miraven amb “simpatia”, ara ens denuncien. Però no vull allargar-me perquè necessitaria una entrevista sencera sols per aquest punt. Pel que fa al pilotatge, sobre tot en els trialers d’elit, ens trobem que es fan verdaderes “acrobàcies”, principalment als trials indoor. Això es reflexa també en el nivell de les zones de trial a l’aire lliure, en els campionats mundials i estatals.
8.- La moto clàssica, quins aspectes té més diferenciats de la moto moderna?
El que fa que una moto, actualment, sigui o no una clàssica són tres coses principalment: frens de tambor en lloc de frens de disc, doble amortidor en lloc de mono amortidor i refrigeració d’aire en lloc de líquida (aigua).
9.- La posició sobre una moto clàssica és la mateixa que sobre una moto moderna? En cas negatiu, quines són les diferencies?
Com he dit anteriorment, la posició és molt particular, de totes maneres, amb una moto moderna es fa servir més el cos, per exemple, per fer canvis de roda, tant davantera com del darrera. Es fan servir molt les cames fent-les servir com si fossin uns amortidors més.
10.- Quines precaucionss’han de tenir en compte a l’hora de córrer un trial?
Tot i que el trial és un esport individual, no has de sortir mai a entrenar sol. Com en totes les coses de la vida, sempre has de fer servir el sentit comú. Si veus un obstacle que és massa fort pel teu nivell, no el facis o pendràs mal. No et deixis animar pels companys que tinguis al costat, ja que segurament, sense cap mala intenció, voldran veure com caus, jajajaja…
11.- Podries comentar-me el vestuari necessari per córrer un trial, tant en l’actualitat com en el passat (en el trial modern i en el clàssic)?
Primer i principal, sempre has d’anar equipat amb casc, botes i guants, tant si fas trial clàssic com modern. La resta d’equipament és molt personal. Existeix roba específica per fer trial, però alguns, principalment clàssics, van amb texans.
12.- Si haguessis de donar algun consell a algú que comença a fer trial, quin li donaries?
Dependrà de l’edat. Si comences de ben petit, està clar que han de ser el pares els que t’han de formar en els valors de l’estima per la natura, el motor i el trial. La cosa canvia quan es comença a competir, ja que crec que, aleshores, els pares han d’estar al marge del pilot (està demostrar que moltes vegades els pares “molesten” més que ajuden al desenvolupament de la trajectòria i palmarès). Si es comença a una edat avançada, només has de tenir paciència, sortir a entrenar amb els companys, riure i sobre tot passar-ho bé, gaudint de la natura, del motor, del trial i sobre tot dels amics.
NOTA: Espero haver-te ajudat a fer el treball de recerca ja que em fa especialment feliç que sigui sobre el trial. Amb aquest “granet de sorra” teu sempre es parlarà, ni que sigui una estoneta, de trial i això és bo per intentar posar punts positius sobre aquest esport nostre que tant estimem. Sens dubte, m’agradaria tenir una còpia del treball.
