414.- Aquest cap de setmana he tornat a canviar d'especialitat. Em feia especial il·lusió poder tornar a veure les 4 Hores de Resistència Clàssiques de Calafat perquè, encara que ja ho vaig fer el 2019, entre la pandèmia i d’altres compromisos no havia pogut tornar-hi fins ara.
Ho vaig comentar en el seu dia i ho torno a fer ara. Jo em pensava que organitzar un Trial era complicat (que ho és i molt), però organitzar aquesta cursa són PARAULES MAJORS!
Gràcies a l'eficaç tasca d'en Javier Gil i de la FCM, després de signar el plec de descàrrecs, em van facilitar un parell d’acreditacions de premsa i vaig poder veure aquesta cursa des d'una perspectiva diferent, us ho explico en les següents línies.
El Circuit de Calafat va ser construït el 1974 i finançat per l'empresa Calafat S.A. dels germans Mangrané. És un traçat de 3.250 metres situat a prop de la Urbanització Calafat, pertanyent a l'Ametlla de Mar (Tarragona).
Va tenir diferents problemes legals que va comportar la seva clausura l'any 1982. El 1983, per resolució del Tribunal Superior de Justícia, va ser reobert i ampliat en el traçat fins a l'actual de 3.250 metres, amb l'ajut econòmic de la Generalitat de Catalunya. Actualment, per conveni entre les parts, la propietat del Circuit és de l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar i la concessió de l'empresa Calafat, S.A.
Fins aleshores, el Circuit s’ha anat asfaltant vàries vegades, millorant les escapatòries, dotant-lo de més serveis com ara el restaurant, els karts o fins i tot un traçat de car-cros.
Personalment, el vaig veure néixer fa 49 anys. L’he fet del dret i del revés en moto, cotxe, bici, a peu i conec cada racó com si fos casa meva.
Recordant aquelles curses que tant vaig gaudir com la Copa Renault 8, Copa R5, Fórmula 1430 i sobretot el “Superprestigio Solo Moto”, etc., el dissabte 4 de novembre de 2023, a partir de les 7:45 i amb un dia força solejat, vaig gaudir d'aquesta cursa de 4 Hores de Resistència de Calafat, com m'agrada fer-ho, darrere del mur de la via de serveis.
Us ben asseguro que va valdre molt la pena fer fotos en llocs tan recordats per mi com són: les esses, l’angle de final de recta o el mateix Pit-Lane. Veure passar les motos tan a prop (protegit amb tota la prudència del món) és realment espectacular.
Les motos van rodar poc menys de 4 hores, ja que un accident al final de recta, on era present, va fer que es treiés la bandera vermella i això, tal i com va dir el Director de Cursa, volia dir que tots el pilots havien d’anar al pit-lane d’immediat, finalitzant la cursa en aquell moment.
La foto per adjuntar aquesta petita crònica representa dos moments que vaig poder captar.
La primera és de Javier Gil, amb un ampli somriure, que va ser complicat trobar i és que els nervis de portar al capdavant la cursa segur que no el van deixar riure fins l’últim moment, a l'entrega de premis.
La segona imatge és del petit però gran pilot Min Grau. Els que tenim una edat sabem que el "nen de Sants" va ser un grandíssim pilot i una excel·lent persona. Just abans de començar la cursa li van fer un merescut homenatge. Ell es va emocionar, com tots els que hi erem presents.
Teniu tota la galeria de fotos en el meu FACEBOOK
