30.- Hola Laia!
No sóc gaire de llegir, però sense fer un gran esforç, sí que sempre he tingut admiració i devoció per fer-me amb totes les publicacions de pilots o motos que són importants per a mi.
Tot just acabo de llegir el teu llibre “LAIA SANZ, qui té la voluntat té la força” i ja estic desitjant que escriguis la segona part.
Aquells que hem tingut el privilegi de conèixer de prop la teva trajectòria, no ens hem d'estranyar de veure plasmats els teus records i vivències en paper i així tenir la possibilitat de ser partícips d'un llibre que m’ha portat a conèixer més a fons la teva gran capacitat a través de tot el que hi expliques.
Les teves paraules desprenen molts sentiments, no sols pel Dakar (potser els menys important per mi) sinó per tot l’entorn familiar que t’envolta. Quan comentes vivències amb el teus pares, sobre tot amb en Jesús, per qui no tindrem prous paraules d'agraïment per saber inculcar en tu uns valors (actitud, passió, entusiasme, força, energia, tarannà, etc.) que tant es troben a faltar actualment, t’haig de confessar que em sento molt identificat. La meva filla Marta (que té un any menys que tu) també té part de culpa.
Mentre anava passant pàgines i m’endinsava en els textos, em van venir a la memòria aquells escrits d’en Juan Porcar a la revista Solo Moto explicant les seves vivències al Dakar africà de principis dels 80. Ara, quan es parli del Dakar sud-americà, el del segle XXI, no podré deixar de recordar tot allò que tan bé has comentat en el teu llibre.
No vull deixar passar l’oportunitat de convidar-te a participar el 18 de desembre d’enguany, al segon Trial Solidari amb la Marató de TV3 al Circuit de Barcelona-Catalunya a Montmeló, que organitzarà Motocat. Ens va fer molta il·lusió que ens acompanyessis en la primera edició (l’any 2012), que com ja vas viure va ser un èxit de participació amb 610 inscrits, la qual cosa va suposar un donatiu per a la investigació contra el càncer de prop de 12.000€. Volem seguir mostrant la solidaritat dels trialers i ens agradaria molt que acceptessis la invitació i que, si l’agenda t’ho permet, ens tornessis a acompanyar. També seria una bona ocasió perquè em dediquessis el llibre quan ens veiem ;-)
Com deia un vell pensador, a la vida passen tres tipus de persones pel món: unes que fan la seva feina, compleixen la seva missió i desapareixen en el temps; altres deixen petjades, però les deixen sobre un pedestal d'argila. I queda un reduït nombre de persones que deixen en la seva vida una empremta sobre un pedestal de bronze i són empremtes inesborrables. Laia, per a mi, tu ets una d'aquestes persones.
Un petó.
