280.- Avui, 10 de setembre de 2021, la meva estimada Mercè canvia de dígit, avui fa 60 anys. Sis dècades de les quals cinc les hem passat junts i com no podia ser d'una altra manera les haig de comentar.
De 1961 a 1971
Els seus primers anys els va passar al pis del carrer Buenos Aires de Barcelona amb els seus pares, Jordi i Maria Antònia, el seu germà Jack, la seva àvia Teresa i el seu oncle Josep, gaudint dels estius a la Costa Brava, ja que el seu pare era de La Bisbal i tenien les arrels força lligades al Baix Empordà.
Cap al 1968 els seus pares van adquirir una parcel·la a la Urbanització Calafat al terme municipal de l'Ametlla de Mar, Tarragona. Una parcel·la que es va convertir en un xalet, ja que les ordenances de la Urbanització, passats un anys, obligaven a construir.
De 1971 a 1981
Per Setmana Santa de l'any 1972 van estrenar el xalet de Calafat i això seria el principi de la història de molts dels fets que esdevindrien més endavant.
Al 1974, en arribar jo a Calafat, ens vam conèixer i passats 2 anys, més concretament el 17 d'octubre de 1976, comencem a "festejar".
Aquesta dècada va quedar prioritzada per totes les nostres vivències junts: estudiant, la feina, a Calafat, les relacions de parella, la família, els amics, etc.
De 1981 a 1991
Potser la millor dècada.
El 2 de juny de 1983 ens casem i ens mudem a viure al pis del carrer París de Barcelona. L'1 de gener de 1987 neix la nostra única filla, Marta, i a l'any 1988 ens comprem l'apartament de Viella a la Vall d'Aran.
De 1991 a 2001
Aquesta dècada quedarà marcada pels amics de l'entorn escolar de la Marta, ja que és amb ells i amb els seus pares amb qui programem els viatges, caps de setmana i algunes vacances, gaudint en tot moment de la Vall d'Aran i de Calafat, on els pares de la Mercè van marxar a viure, deixant el pis del carrer Buenos Aires.
De 2001 a 2011
És la dècada de la màxima assistència als trials, primer per tot España: Madrid, València, País Basc, Andalusia, Illes Balears, etc. i després per Andorra, Escòcia, França, etc. sempre acompanyat per la Mercè i la seva inseparable màquina de fotografiar. També de la fundació de MOTOCAT, moto club del que va "inventar" ella el nom.
Al 2002 deixem la Vall d'Arán i marxem cap a La Cerdanya, concretament a la casa d'All on vàrem gaudir molt, però tot es va estroncar aquell maleït octubre del 2007, el càncer entra a casa. Serien uns temps molt durs i complicats pel tractament i ingressos a l'hospital.
Voldria destacar que al 2008 i a les cimes del Trial d'Arinsal vam conèixer el que en el futur seria el nostre gendre, l'Asier.
De 2011 a 2021
2012 seria el pitjor any.
Els pares de la Mercè (Jordi i Maria Antonia) ens deixen amb poc menys de tres mesos de diferència i no va ser fins el 2016 que la Marta i l'Asier ens van retornar la felicitat, primer amb el seu casament el 24 de juny del 2016 i tot just un any després (24 de juny de 2017), amb el naixement del nostre nét Aimar.
De 2021 a ...
La pandèmia de la COVID-19 i el puto coronavirus han liquidat, de cop, dos anys de les nostres vides i espero que no s'allargui gaire més, però sempre m'he considerat una persona positiva i és per aquest mateix motiu, esperant que la salut ens respecti i que puguem gaudir de les moltes coses maques que ens queden per fer encara junts.
I un cop fet el resum d'aquests 60 anys voldria acabar...
Mercè, saps que la meva vida sense tu no hauria estat el mateix i és per això que, abans de felicitar-te, voldria tenir un record pels teus pares. Són els que et van donar la vida i són uns (els meus pares també) dels autors d'aquella beneïda coincidència a Calafat, perquè gràcies a això hem pogut estar junts tots aquests anys i avui podem celebrar el teu 60 aniversari.
Compte que ara ets més vella que jo, jeje..., però, si no es trenca res, en 48 dies t'atrapo. T'estimo molt carinyo.
PER MOLTS I BONS ANYS!
Víctor
Nota: tinc infinitat de fotos per poder reflexar cada dècada i les he fet servir en un vídeo que he fet per ella. La tria per acompanyar aquest escrit ha estat força complicada, però al final m'he decidit per aquesta, perquè representa el seu caràcter extravertit i sobretot per aquest somriure encisador i contagiós alhora que sempre l'acompanya.
