154.- Cada 24 de mes tinc un regal, que no és un altre que veure créixer al meu net Aimar ja que compleix mesos; però mira per on avui he tingut el millor regal que podia esperar.
Per primera vegada ha sortit de la seva boca la paraula AVI.
A mesura que un nen creix va aprenent tot del món que l'envolta. Algunes coses les aprèn perquè les hi ensenyem i altres, com el caminar, les aprèn per instint o intuïció.
A parlar aprenen per imitació, són capaços d'associar les paraules amb persones o objectes i repetir-les per fer allò que els éssers humans més necessitem: comunicar-nos.
El primer que diuen els nens és papa (en el cas de l’Aimar va ser aita). No és que vulgui més a l’aita que a la mama, és que la mama li parla de l’aita a tota hora: que vindrà de la feina, que jugarà amb ell, que el portarà en moto, etc. i l’aita, que també li parla de l’aita, oi? jajaja...
Aita, mama, iaia... son algunes de les poques paraules que ha aprés a dir amb claredat, però cada vegada que volia cridar-me a mi, a l’avi, es quedava amb la boca oberta com si volgués pronunciar la lletra “aaaaaa”... i ja més tard en cridava sols amb AAAAAAAAAA!
Avui ha estat diferent, avui m’ha cridat amb tota la paraula avi i jo, com no podia ser d’una altra manera, m’he emocionat com mai. Tot i que ho esperava, sabia que el moment no em deixaria indiferent perquè això comportarà un abans i un després.
A més, aquella complicitat malaltissa que ja vaig comentar en una altra ocasió que tenia amb el meu nét agafa més força, tot preveient que, si no es trenca res, m’esperen -ens esperen- dies, mesos i anys de força emoció.
L’avi Víctor.
