508.- Sempre es fa llarg fins que arriba el novembre. És llavors quan tornen aquells Dos Dies de Trial tan especials del Costa Brava.
És el moment de retrobar-nos tots, pilots, seguidors, amics, expositors, en aquest esdeveniment emblemàtic del Trial Clàssic internacional.
Aquest any, celebrat el 22 i 23 de novembre a S’Agaró i Sant Feliu de Guíxols, ha tornat a ser un punt de trobada ple d’emoció i records.
Enguany a l’hotel hi érem només l’Asier (el meu gendre) i jo. Les circumstàncies, els compromisos i l’amenaça del fred intens van fer que la resta de la família no ens poguessin acompanyar.
Encara ric quan recordo el comentari de l’Aimar, el meu nét: “Si no vaig amb moto, no vull venir.”
Així, tal qual. Petit, però amb un esperit de trialer que no li cap al cos! Haurem d’inventar alguna solució pels pròxims anys perquè ara mateix, entre l’autonomia limitada de la moto elèctrica i els temes legals, fer tot el recorregut és gairebé missió impossible.
I del Trial… què puc dir?
Any rere any les administracions els hi posen més traves, però malgrat tot, el Costa Brava torna a brillar. Organització impecable i uns paratges que et deixen sense paraules.
19 zones desdoblades, exigents de debò, on cal donar-ho tot per fer-les bé i marcar diferències i una interzona, que, tot i no ser excessivament dura, es va fer llarguíssima, per culpa de les restriccions que ens obliguen a fer un tram de pista que sembla que no s’acabi mai.
Amb aquesta, ja són 13 participacions al Costa Brava. I aquest any, tot i el fred, el temps ens ha respectat. Però el millor de tot? A part de que fisicament he acabat força bé, només amb unes petites molèsties a la part baixa de l’esquena, han estat els resultats.
Em fa una il·lusió enorme haver guanyat en la meva categoria, Pre’65 i encara més, haver-me imposat a tots els pilots del meu nivell, el groc. Costa d’explicar amb paraules la satisfacció que això dóna.
L’anècdota del cap de setmana seria: vaig guanyar als anglesos, amb una moto anglesa! La Triumph em va anar com un guant; a cada zona hi entrava amb una confiança, amb una complicitat, que feia temps que no sentia.
I si penso en la decepció que em vaig endur al setembre al Trial de Leven Valley quan vaig haver d’abandonar, doncs bé, ara sí que puc dir que m’he refet completament. Jeje..
Només em queda donar les gràcies, una vegada més: a l’organització, als controls i, per què no dir-ho, a totes les administracions que permeten que aquest magnífic Trial segueixi viu any rere any.
Ara toca tornar a esperar. I ja ho sé, es farà llarg… però si la sort ens acompanya, a la propera edició dels Dos Dies de Trial Costa Brava… allà hi serem.
