500.- Quan el cap et diu una cosa i el cor una altra.
Habitualment assignes els teus pensaments al cap i les teves emocions al cor, però això, que en principi sembla senzill de resoldre, no és així ja que és molt complicat decidir entre el que raones i el que sents i en aquesta crònica veureu perquè dic tot això.
Ja he comentat alguna vegada que no volia deixar de fer Trial sense haver-ho fet al país i lloc on va néixer, a Escòcia. Així doncs, el 2007 (ja han passat 18 anys) em vaig estrenar, repetint al 2009.
Amb aquests dos anys ja en vaig tenir prou per entendre perquè aquest meravellós esport va néixer a les Terres Altes d'Escòcia i, encara que no volia, el 2017 vaig repetir, aquest cop amb el meu gendre Asier.
Amb aquestes tres participacions meves posava punt i final a practicar Trial a les Highlands escoceses, però com que sóc molt fàcil de convèncer, aquest 2025 vaig tornar a repetir amb un dels meus millors amics que, per cert, no havia estat mai a Escòcia. De fet, ho havíem de fer el 2020, però la maleïda pandèmia ens ho va fer posposar i, per diverses circumstàncies, no ha pogut ser fins ara.
Així doncs, marxant uns dies abans per fer una mica de turisme, hem participat als Leven Valley 2 Day Trial.
Han estat, juntament amb la meva estimada Mercè i els meus amics: Manolo, Emi, Manel, Carme, Martí i Anna, uns dies per emmarcar en el disc dur dels records, dels bons records. Ens ho hem passat genial, sense cap incidència a destacar, gaudint dels paratges, de l’amistat i del Trial de la millor manera possible i trigaré temps en oblidar-ho. De fet, no ho oblidaré mai.
Pel que fa al Trial (motiu principal del viatge), sí que voldria comentar vàries cosetes.
Primer de tot reconèixer l’enorme tasca dels Bergadà (Albert i Fredi) que, a part de transportar les motos, ens van atendre d’allò més bé amb un càtering i assistència de primera.
Res a dir negatiu de l’organització, tot el contrari... molt agraït, enhorabona per organitzar aquest magnífic Trial i que per molts anys.
Sobre la meva participació sí que em voldria estendre una mica més.
No vaig arribar gens preparat físicament a aquest Trial, per diversos motius.
A primers d’any, quan em trobava d'allò més bé, em van començar a molestar dues hèrnies inguinals que primer em van fer deixar les competicions ens les que estava immers i més tard vaig haver de passar pel quiròfan i aquí és on van començar els problemes. No per les hèrnies en sí, ja que no me n’he sentit més, però sí per una llarga recuperació sense fer Trial i amb una maleïda esquena que tinc delicada, i amb una hèrnia discal, que afortunadament ara no molesta, però que he de tenir cura si no vull acabar passant pel quiròfan.
Vaig acabar el primer dia del Trial fos, amb força mal d’esquena, una sobrecàrrega del quàdriceps dret que arrossegava des de l’estiu, més un cop a la mà esquerra. Tot això em va fer pensar que potser era l’hora de posar fi, no sols a aquest Trial, sinó a qualsevol competició en aquest meravellós entorn, perquè tot el que té de meravellós ho té de dur, al menys per mi actualment. Però hi havia un que es negava del tot, el cor! i és per això que deia al principi que no és fàcil resoldre aquesta situació.
Amb el pas dels anys he aprés i entès que les decisions s’han de prendre sense por al que puguin pensar els altres i, quan les prens, has d'estar convençut del tot, sino és així et comportarà malestar, dubtes, frustració i sobretot, molta pena.
Segurament alguna part de tot això queda, però en el meu cas crec que vaig fer bé de retirar-me, més que res perquè la meva esquena no em deixava veure amb claredat el que el cor em deia amb tanta força. En definitiva, es tracta de gaudir cada moment i quedar-te sempre amb la part positiva de tot el que vius.
En fi... ara ja sóc a casa i quan tanco els ulls només em venen a la memòria tots els bons moments que ben aviat plasmaré en bona part en l’edició d’un vídeo que vull fer.
See you Escòcia, però sense moto, jeje...
